dimecres, 28 de març del 2012

1. Materials d'experimentació


M'ha agradat molt aquesta proposta d'experimentació, sobretot, perquè d'ençà que som a dins l'aula m´he adonat de les múltiples situacions i aprenentatges significatius que aporta als infants aquestes activitats d'experimentació, molt més que jugar amb les simple joguines convencionals,. Per una banda, perquè ells són partíceps en primera persona del que fan, i després per l'entusiasme i atenció que els genera.
A més, quan realitzen qualsevol tipus d'activitat d'experimentació poden veure els canvis que es van generant. Realtzen accions de descoberta com cercar, investigar, mirar, explorar... i a partir d'aquí van coneixent les característiques sensorials del material, amb el tacte, l'olfacte, la temperatura, la textura, etc. A més, els infants van fent proves, a mesura que van experimentant.

A l'escoleta on estic, Huialfàs, a Sa Pobla, recentment s'ha creat una aula destinada exclusivament per a les safates d'experimentació. El divendres passat vam anar a coneixer-la, i van experimentar i manipular amb pasta de colors. Disposam de diferents tipus de pasta, espirals, floquets, etc, a més és interessant que la pasta és de diversos colors, que crida més l'atenció dels infants. <També es disposa d'objectes que serveixen de mediadors per poder experimentar, així com estris de cuina, coladors, culleres, pots, embuts, etc... Cal dir, que aquesta activitat va ser molt significativa i suggerent que va durar més d'una hora, els infants no es cansaven i volien descobrir de cada vegada més.

2. Espais i materials


Aquesta proposta també m'ha agradat molt i ha cridat la meva atenció sobretot perquè el projecte de millora que estam fent a la nostra escoleta és la de millora dels espais i recursos dels que disposam. A més també s'esta duent a terme a l'escoleta per part de les educadores.
És interessant poder veure aquestes propostes per coneixer més la varietat i aportar-nos idees per poder-les posar en pràctica, no només ara en període de pràctiques, sinó també en un futur com a mestres.
L'escoleta on estic realitzant el pràcticum és molt grossa, i a més també en els darrers anys s'han hagut de fer ampliacions de les instal.lacions, per tant, tenim molt d'espai. El que intentam fer en el nostre projecte es aprofitar tot aquest espai perquè sigui suggerent i significatiu. Estam realitzant decoració del centre amb plafons, mostra de les manipulacions, decoració de la primavera, i creant diferents racons.
Degut a la manca d'aquest aprofitament, intentam crear espais significatius amb l'aprofitament de tot el material que sigui possible.

Vos adjunt aquesta foto d'un mòbil que vam fer a l'entrada de l'escoleta amb les cames de la Jaia Corema per a la decoració dels espais. En el fons, també es pot veure un dibuix de la Jaia, amb un plafó amb la cançó que li cantam a la Jaia cada divendres.

“ La Jaia Corema, ara vendrà
amb unes esgrelles i una bacallà.
Cada setmana, li hem de tallar
una cameta i fins acabar”

3.La Llum


M'agradaria acabar amb aquesta proposta de la Llum. Com he dit abans, a l'escoleta, estam realitzant el projecte creació i aprofitament d'espais i recursos. Per tant, estam al mig de la construcció d'un racó anomenat “Llum i ombres”. De moment, encara no hi ha res montat, però estam pintant un túnel de color blau fosc amb capses de cartró. A dins hi posarem dibuixos d'imatges amb pintura fluorescent. A més també en aquest racó s'hi faran ombres xineses i segurament qualque una cosa més.
És per això, que m'ha cridat l'atenció aquesta proposta de seguida que l'he vista. Així podem veure com ho fan altres professionals i mirar que hi podem aportar de nou, que cal canviar o millorar.
Com que aquest racó, de moment encara no està montant, però ja s'està duent a terme, no hi tenc cap fotografia. Però esper poder-ne fer aviat i poder veure quin ús en faran els infants, a mi em fa moltes ganes poder-lo veure acabat, ja en tenc ganes!




dimecres, 21 de març del 2012

FORTALESES I OPORTUNITATS DE L'AULA

FORTALESES

  • Desenvolupament de l’autonomia de l’infant (berenar tots sols, llevarI i posar les jaquetes i sabates, control d'esfínters, anar al WC tots sols...)
  • Accés a patis.
  • Material o recursos a l’altura de l’infant (cadires, taules, wc, rentamans)
  • Projecte berenar fruita comunitari.
  • Implicació de l’infant en activitats
  • Simbolització adequada de l’infant
  • Cura i higiene personal adequada.
  • Respecte cap als temps pertinents (a l’hora de berenar tots asseguts,...)
  • Aula neta
  • Bona decoració i abundant, per exemple de les estacions de l'any (primavera), fotografies dels infants amb les famílies, etc.
  • Lluminositat, llum natural, portes de vidre transparents correderes.
  • Molta relació i comunicació amb les famílies, a través de les noticies escrites a l'agenda. Poden escriure tant els pares com la mestra.
  • Mobiliari adeqüat i en bon estat.
OPORTUNITATS

  • Accés al parc, enfront de l'escoleta.
  • Disponibilitat de diferents patis. Pati a fora, just al sortir de l'aula.
  • Comunicació diària amb les famílies tant a nivell oral com escrit.
  • Participació de les famílies
  • Ambient de poble, molts infants i famílies es coneixen entre ells.
  • Coordinació entre famílies per dur marterial.
  • Zona tranquil.la
  • Fàcil accès a l'aula

FORTALESES I OPORTUNITATS DEL CENTRE

FORTALESES



- Resultats d’aprenentatge assolits.
(llevar bolquers, autonomia alhora de menjar,...)
- Grau de motivació.
- Grau d’autonomia assolida.
-Gestió de les emocions a l’aula.
-Expressió de vivències, sentiments i opinions.
- Traspàs eficient de la informació: circulars, relació amb els pares,...
-Tutoria individualitzada: orientació.
-Potenciació del treball en equip del professorat.
-Professorat-alumnat-AMPA
-Coordinació entre aules, cicles, professorat,...

OPORTUNITATS

-Gran implicació de les famílies: material per manipular, etc.
-Bona resposta entre família-escola.
-Material preventiu (baveralls de l’escoleta, baveros, roba de recanvi, etc.).
-Ambient de poble
-Parc a davant l’escoleta
-Ambient tranquil (de l’exterior de l’escola que permet fer passejos,...).


dimarts, 13 de març del 2012

CONCEPTE D’INFANT


L'infant és un ésser humà, el qual està en la primera etapa de la seva vida. Aquesta és una etapa de creixement molt important on es desenvolupen tota una sèrie d'estratègies per anar assolint les possibles traves i entrebancs que es vagin trobant en aquest procés per poder arribar a la maduresa.
Segons el Currículum 2008 " l'escola especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de sí mateix i de l'autoestima personal i ha d'oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat.
A més els infants són protagonistes en el seu propi procés de creixement, l'infant va coneixent el món que l'envolta a través de l'observació, l'exploració, la manipulació, l'experimentació, etc amb una actitud constant d'interès i curiositat.

UNA JORNADA A L'ESCOLETA



  1. Què fan els infants en un dia típic?
    Els infants en una jornada normal, arriben a l'escoleta entre les 8:30 i les 9h. Aquesta mitja hora la dediquen al joc lliure dins l'aula de mentres van arribant els demés companys. Aquesta mitja hora, també és un moment de comunicació amb les famílies, s'aprofita molt aquest moment per fer preguntes, dubtes, malalties... a l'educadora.
    Seguidament, quan tots els infants ja han arribat a l'aula hi ha cops que es fa el Bondia, i d'altres no.
    Cada matí està destinat a fer activitats, ja siguin psicomotricitat, cançons i balls, activitats plàstiques, manipulacions, etc. Depenent del dia esfa una o una altra activitat. Quan aquesta s'hagi acabat es preparen per berenar. Cada dia està establert un tipus d'aliment per tal de què tres dies per setmana berenin de fruita, un altre de derivats làctics i un altre de pa amb oli. Els dies que toca fruita, el que es fa es que cada infant porta una fruita, les posam totes en comú, la mestra les pela i les talla a bocinets per tal de què tots puguin gaudir de la varietat de fruites, i no només d'una.
    Després del berenar, a les 11 més o manco, es surt al patí, normalment al pati que tenim tot just sortir de l'aula, o d'altres vegades anam a l'altre, ja que és més gran i diposa de més material.
    Al pati, estan junts tots els infants de 2-3 anys, les aules de les figues, el raïm, les cireres i la nostra aula, les taronges. A l'hora del pati juguen tots junts, molts d'ells es coneixen i comparteixen el material.
    A les 11:30- 11:45 es torna entrar a l'aula. Les activitats que es fan després del pati podríem dir que són activitats de tornada a la calma, és a dir activitats sense tant moviment, després d'haver estat quasi tres quarts d'hora al pati.
    Aquest moment s'aprofita per neteja i higiene personal. La mestra els ajuda a fer-se les mans i la cara neta a cada un d'ells i també es pentinen, és a dir, fer coes, posar orquilles que ja han caigut, etc.
    Després de la neteja es fan activitats de manera més grupals, com per exemple, les titelles. Aquesta activitats està dirigida per la mestra, ella treu la capsa de les titelles i és l'encarregada del seu ús, ella se les posa a la mà i tots junts els hi cantam una cançó. Cada personatge de les titelles té una cançó concreta. De titelles en tenim de petites i de grosses, a més també tenim els contes, els animales, la plastelina, etc.
    Cada dia es fa una activitat determinada, que s'intenta no repetir al llarg de tota la setmana, aquestes depenen cada dia del temps, de l'estat d'ànim dels infants, etc.
    Quan es fan les 12:30, els pares, padrins o familiars començen a entrar a l'aula per emportar-se els infants a dinar a casa. Quasi tots se'n van a dinar a casa, però l'escoleta també ofereix servei de menjador i n'hi ha d'altres que queden a dinar.
    Per tant, els demés ens dirigim cap al menjador a dinar, cada aula té una taula per dinar, a no ser que els infants siguin pocs i dinin plegats amb els infants d'una altra aula. El menjar es fa a la mateixa escoleta per la cuinera i el menú va canviant al llarg de les setmanes. El menú consisteix normalment amb un primer, segon plat i postres.
    Els infants dinen tots sols, n'hi ha que tenen més facilitats que altres per agafar les culleres, n'hi ha que són més ràpids o més lents... depen de cada un. Tot i així les educadores estan al seu costat per oferir acompanyament i ajuda sí és necessari.
    Després del dinar també es té l'opció de quedar a dormir, depenent de l'hora que els venguin a cercar els pares. Sí queden a dormir, es col.loquen unes tumbones a la sala polivalent, s'adapta amb poca llum i silenci perquè els infants puguin descansar. Normalment els infants que queden a dormir solen ser els mateixos, per tant ja tenen una manta per poder cobrir-se i un coixí.
    Els demés que no queden a dormir, se'n van al hall a jugar junts, ja sigui mirant contes, etc esperant que els pares els venguin a cercar.

  1. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
    Les programacions de l'aula es fan un cop per mes durant el claustre de mestres. Aquí és on es decideix que s'ha d'ensenyar, quines activitats s'han de realitzar durant el mes vinent. Nosaltres encara no hem assitit a cap claustre degut al poc temps que fa que esteim realitzant el practicum, però en els claustres propers nosaltres hi podrem assistir i per tant, poder decidir i proposar quines activitats, amb quins objectius i com s'avaluaran aquestes.
    Tot i així, durant el dia a dia, i parlant amb les diferents educadores van sorgint propostes d'activitats per fer, és a dir, que potser no es programi tot el mes durant els claustres, sinó que les programacions són una tasca constant. Sense dir les activitats espontànies que s'aprofiten en el dia a dia com a significatives.

  1. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
    No sabria ben bé com contestar aquesta pregunta, però imagino que el que més ajuda els enfants en aquesta edat primerenca és portar una hàbits, unes rutines i uns rituals que fan que d'aquesta manera s'organitzin i els ajudi a situar-se en l'espai i en el temps que els ofereix una seguretat i orientació.
    Així com també tenim una figura de referència, una persona adulta que esl dóni seguretat i comoditat.
    Crec que cal respectar al màxim el ritme de cada un i no accelarar el seu procés. Crec que s'han de gauidr al màxim les situacions diàries, ja que poden ser molt significatives per els infants, així com per exemple pugui ser l'hora de menjar, ja que aquesta ens aporta destresses sensorials molt riques a través del gust, del tacte, la vista....
    Per tant, crec que són aquestes activitats diàries que ajuden als infants, els ajuden a orientar, perquè en aquesta etapa, un petit canvi pot no ser tolerat amb facilitat.

  2. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
    Les aules de les quals disposa l'escoleta no són les mateixes què quan aquesta va ser creada. S'han anat fent reformes i ampliacions al llarg dels darrers anys, per tant, referent a l'organització de les aules, l'escoleta s'ha hagut d'adaptar a aquestes noves modificaciones.
    A les aules més antigues, trobam els infants de 1-2 anys, n'hi ha quatre d'aquestes. En aquest passadís també s'han afegit dues aules, a les quals a dia d'avui n'hi ha una de 2-3 i una altre de nadons.
    A la part exterior trobam tres aules continues, una vora l'altra, que van ser les darreres en ser construïdes. Aquí es troben les aules de 2-3 anys. I per últim també a la part exterior però no de manera continua trobam dues aules de nadons.
    Les rutines i els horaris estan establerts per el centre, ja que tots treballen de manera unitària, de manera semblant per portar un ordre i continuïtat.

  1. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre? 6. Com interactuen amb el mestre/a?
    Els infants, de la aula aquí on estic, són infants de 2-3 anys i ja començen a interactuar els uns amb els altres, ja van formant joc en petits grups, es van contant coses, es deixen objectes, se'ls demanen, tot i que hi ha cops que també sorgeixen conflictes perquè encara no saben massa bé quin és el significat de compartir.
    D'altes, en canvi són més individualistes, tant en el joc o en altres situacions.Tot i així ja comença a veure interacció amb tots els infants. Això també depèn del seu nivell maduratiu i de la seva personalitat.
    Considero que els infants també tenen una molt bona interacció i comunicació amb la mestra. Aquesta comunicació sorgeix sobretot per comunicar un conflicte que hagi sorgit o per indicar-li que té ganes d'anar al bany, etc.
    Per altra banda, també ens van comunicant altres situacions, com coses que li han passat a casa, o què ha fet durant el cap de setmana.
  2. Com s'interactua amb les famílies?
    Com ja he dit abans, el moment de comunicació amb les famílies és sobretot a l'hora d'acompanyar o de venir a cercar els infants, és a dir a les entrades i a les sortides. A més permet tenir una comunicació directa, cara a cara. Per altra banda també s'utilitzen altres mètodes per a aquesta comunicació.
    Una d'elles és a través de les agendes. Cada infant té una agenda personal i cada o quasi cada dia la mestra va anotant a les agendes que hem fet durant la jornada escolar, sí aviat es farà una festa d'aniversari, sí hem realitzat una visita al museu... entre moltes altres, ja que cada dia passen coses diferents. A més les famílies també poden escriure cada dia el que volen, qualsevol cosa que vulguin comunicar a la mestra.
    Les noticies que escriuen les famílies a les agendes les anam llegint cada dia en veu alta, d'aquesta manera es facilita la comunicació oral dels infants, ells ens van contant el que van fer el dia anterior, de què van dinar, amb qui van estar, etc d'aquesta manera els infants també es van sentint importants. Aquesta és una eina molt pràctica per establir aquest vincle de comunicació escola- família.
    Per altra banda, l'escoleta també té un blog on es van penjant les activitats o fets més rellevants a través de fotografies i petites explicacions.
    I finalment, per el que jo sé, també es fan taller amb les famílies, els horabaixes, segurament, un cop o dos per mes es fan aquests taller i tenen un preu de 8 euros. La setmana passada se'n va fer un de psicomotricitat.
    En el PEC de l'escoleta també estan reflextas els diferents canals de comunicació i participació de les famílies en l’escoleta són:
  • Entrevistes: Família, equip directiu i educadores d'aula.
  • Reunions generals: Abans de començar el curs es realitza una reunió general on es presenten les educadores i el funcionament de l’escoleta.
  • Contacte i informacions diàries: L’eix fonamental de l’escoleta és la vida quotidiana, tot allò que passa en ella: l’entrada, la higiene, el menjar, el joc, el descans, les actituts..., per això el contacte amb les famílies és diari, important i útil, encara que no tots els dies es realitza amb la mateixa profunditat
  • Contacte informal diari a les entrades i sortides
  • Notes informatives i panells d’informació.
  • Informació escrita: S’utilitzen tres maneres de transmetre els missatges ràpida i eficaçment a totes les famílies del centre: taulell d’anuncis, circulars, i quadernet de comunicacions.
  • Festes, es celebren trobades en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta: bunyols, espinagades i risses; festa de Nadal, Carnaval i festa de fi de curs.

8.L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?


L'escoleta té un pla d'acollida per als infants

El període d’adaptació.

L’adaptació dels infants a l’inici de l’escolarització és un moment delicat per a tots: infants, famílies i educadores. Per la majoria d’infants, el fet de començar a l’escoleta és la primera separació real dels seus pares.
A la nostra edat, 0-3 anys, un sol canvi suposa un problema d’adaptació: sigui d’aula, sigui d’educadora, sigui d’espai, ja que el seu coneixement de l’espai i del temps es basa en la permanència de les rutines. Per aquest motiu consideram que tots els infants, tan els nous com els antics, han de seguir un procés d’adaptació quan s’incorporen al centre.

L'horari del període d'adaptació és el següent, sempre seguint les indicacions de les mestres d'aula:
  • 1a Setmana:
Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h
Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h
  • 2a Setmana:
Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30
Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h
  • 3a Setmana:
Horari complet.

Projecte d’incorporació tardana.
Els infants que s'atenen a aquest projecte són tots aquells que per una raó concreta no han pogut iniciar el curs amb la resta d'infants, és a dir: la segona setmana de setembre.
Les dates d'incorporació tardana són:
  • Primera setmana d'octubre
  • Darrera setmana de gener
  • Primera setmana d'abril

El principal motiu de la creació d'aquest projecte és que l'infant ha de sentir-se a gust dins una aula on tots els altres infants segueixen un ritme. Tant la mestra com la família treballaran per aconseguir aquest aspecte.
*Per altre banda, el perìode d'adaptació serà flexible a tots els infants nadons que s'incorporin durant el curs escolar. Per poder conciliar aspectes com lactancia materna, horaris dels pares... sempre i quan respectant el màxim d'hores establertes per la conselleria i el centre.

Passes a seguir:
- Entrevista família-directora: Abans que l’infant comenci a l’escoleta la família haurà d’entrevistar-se amb la directora del centre per comunicar-li aspectes tals com:
  • Normes del centre.
  • Horaris del centre.
  • Calendari escolar.
  • Documentació variada del centre.

- Entrevista família-tutora: Aquesta entrevista té com a objectiu,

    - Mostrar l’aula a la família, si pot ser acompanyats de l’infant perquè en tengui un coneixement previ abans de la seva incorporació.
    - Informar del funcionament de l’aula: rutines, rituals, distribució de l’aula, activitats setmanals...
    - Donar a conèixer les normes de l’aula ja establertes a principi de curs.
    - Comunicar les informacions més importants.

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

Dibuixa com t'imagines el centre de pràctiques al que aniràs en breu
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?


Consider que en el què més es diferencia el centre d'una escola 3-6 és la manera de treballar. Tot i que en aquest centre la seva metodologia de treball és molt significativa, de cada dia més es van fent esforços per adeqüar-se a les noves demandes pedagògiques, les educadores es van formant i fent reciclatges dels diferents models educatius. A dia d'avui s'han fet diverses visites a diferents centres que treballen per ambients i s'està intentant introduïr aquesta metodologia al centre, encara que fent adaptacions.
Aquest centre, des de la seva inauguració a l’any 1991 i fins a l’any 1995 albergà infants d’edats compreses entre els tres mesos i els quatre anys. Fou a partir de l’any 1995 quan tan sols albergà infants dels quatre mesos als tres anys.
Per tant aquest, va ser construït amb la capacitat per acollir a infants de segon cicle, encara que amb els anys s'hagi establert com a centre d'educació infantil de primer cicle.

En aquest centre treballa la seva metodologia a través dels projectes, que l'implica a l'infant activament, l'obliga a actualitzar els coneixements previs que posseeix, a reestructurar i enriquir-los en un procés caracteritzat pel gran nombre de connexions que ha d'establir entre el que ja sap i el que se li ensenya.
Projectes de l'Escoleta:
  1. Projecte de berenars.
  2. Projecte de rutines.
  3. Projecte de manipulació i experimentació.
  4. Projecte de patis.
  5. Projecte de psico.
  6. Projecte de música.
  7. Projecte de contes.
  8. Projecte de sortides.
  9. Projecte de la capsa de les sorpreses.
  10. Projecte de menjador.
  11. Projecte dels tallers familiars.
  12. Projecte d'un dia a l'escoleta del meu infant.
  13. Projecte de les estacions de l'any.
  14. Projecte de Carnestoltes i Jaia Corema

A més, a dia d'avui s'està posant a la pràctica el projecte d'espais i recursos on s'està treballant en la creació de diferents racons, com el de pepes, cuines, llum i ombra, metges i construccions.

És per això que considero, que la diferència que hi trobam és escassa, ja que la seva metodologia de treball és bastant similar a la dels centres 3-6. Potser també hi podem trobar diferències en l'arquitectura de l'edifici, ja que s'han hagut de fer ampliacions degut a les demandes dels últims anys, potser per això s'hagi anat perdent una mica el centre com a una única unitat, avui està més dispers, les aules estàn llunyanes unes de les altres.
Per acabar, la darrera diferència entre un centre de 0-3 i un de 3-6 resideix en la titularitat dels professionals, ja que en els centres de 0-3 és requereix com a mínim el tècnic en Educació Infantil, i en canvi, en els centres de 3-6 és requereix la titularitat de Diplomatura de Magisteri d'Educació Infantil.


L'acollida del centre cap a nosaltres, les practicants ha estat realment molt bona. Abans del començament del pràcticum vam anar a fer una visita al centre, tot i que algunes de nosaltres ja el coneixiem era necessària aquesta visita per coneixer totes les instal.lacions, el personal del centre, ja siguin educadores, cuineres, etc i sobretot i el més importants els infants.
Aquesta primera visita ens va ser molt significativa, ja que vam poder veure en primera persona, posar els peus dins les aules on hi passarem els propers quatre mesos. La visita ens va ser guiada per la Cap d'Estudis i a més de la visita ens va donar tot tipus de detalls del centre, dels infants, de quin seria el nostre paper, l'horari, etc, a més durant tota la visita anavem fent preguntes que ens anàven sorgint.

Per altra banda, l'acollida a l'aula, el primer dia de pràcticum també va ser molt bona, tant amb els infants com amb la mestra de l'aula. Els primers dies van ser una mica confusos, crec que va ser degut a què vam entrar a l'escoleta la setmana de Carnestoltes i es realitzaven activitats diferents a les del dia a dia, per això els primers dies se'ns va fer una mica extrany l'entrada a l'escoleta, cosa que no significa que no fos bona. Tot el contrari, per a mi va ser molt significatiu poder gaudir d'aquesta experiència de Carnaval, perquè consider que és un tema molt important per a treballar amb els infants.
A poc a poc, han anat passant els dies i ja ens sentim com a casa, no només a l'aula sinó també al centre. Tot i que fa poc, ja ens hem acostumat a la seva dinàmica, coneixem com s'hi treballa, qui hi treballa, les persones implicades, coneixem molts membres de les famílies, etc.

També cal dir que a més de nosaltres, les cinc practicants de l'Uib, a l'escoleta hi ha altres tres practicants del Cesag, la seva acollida també va ser bona, ja que elles van començar el pràcticum abans, ens reunim constantment i treballam conjuntament sense cap problema.

De sorprendre, m'han sorprès moltes coses i imagin que encara m'en sorprendran més, el que més m'ha sorprès han estat els infants, són increïbles, són infants que estan a un moment d'aprenentatge molt ric on experimenten un munt de sensacions i sentiments. Em sent molt agraïda de poder formar part d'aquesta experiència i moment d'aprenentatge amb aquests infants, que tal i com he dit, cada dia ens van sorprenent i imagino que no deixaran de fer-ho en els quatre mesos vinents.

Les coses que encara no he vist, potser són moltes o potser són poques, no ho sé. Ja que per una banda, tenc la sensació de que tot i que fa poc temps hem après moltíssimes coses i hem pogut veure coses de tot tipus. El que sí que no hem vist potser sigui el què es fa a l'escola matinera, ja que el nostre horari comença quan aquesta acaba.
De moment, hem vist la setmana de Carnestoltes i també l'entrada de la Jaia Corema, a mi personalment em fa moltes ganes veure com treballen aquestes festes, com per exemple pasqua, que ja queda poc, altres festes ja no les podren veure, però aprofitarem les que venguin d'ara en el davant.

Per acabar dir, que també em falta per veure com es treballa la manipulació, totes les aules feim manipulacions amb diferents materials, però en el meu cas no ho he pogut veure degut a imprevists, com un conte-contes, aniversaris d'infants, etc. Esper poder veure-ho aviat.


dijous, 8 de març del 2012

LES MEVES PORS



  1. Com serà l'escola?
  2. Sabré controlar les meves emocions?
  3. Com seran les mestres? I la meva tutora?
  4. Cauré bé als infants? I a la gent?
  5. Tendré relacions amb les famílies?
  6. Sabré captar les necessitats dels infants?
  7. Estic preparada per fer pràctiques?
  8. Tendré capacitat d'observació? Faré bones observacions?
  9. Sabré com ha de ser el meu paper dins l'aula?
  10. Com posar límits i saber afrontar un conflicte?
  11. Què pensaran les famílies de tenir una persona nova dins l'aula?


Por a no saber tot el que cal sobre l'etapa 0-3. Tot i que portam tres cursos de carrera, potser no sabem bé com és aquesta etapa. Desde el meu punt de vista és una etapa molt complexe que requereix tenir molts coneixements exclusius d'aquesta. M'hauria agradat més poder estudiar les dues etapes d'infantil desde una perspectiva més diferenciada, ja que cada una de les etapes requereix uns coneixements concrets. Tenc la sensació que els coneixements que hem adquirit fins aleshores, són de manera global en l'etapa 0-6. Potser ens manquen sabers, com els que podrien ser sobre el control d'esfínters, saber quin és el moment adeqüat en la retirada de bolquers, com es canvien els bolquers, quin moment els infants començen a tenir autonomia per realitzar diferents activitats, com menjar, dibuixar, joc cooperatiu, etc.

Por a no saber afrontar els possibles problemes que vagin sorgint. Aquest també és una de les preguntes que més sovint m'he fet a mi mateixa. Em fa por no saber portar una bona intervenció o actuació en els possibles problemes, sobretot amb els infants. Em fa por no arribar a una solució que no sigui d'adeqüada o que no sigui recolzada per les altres mestres. Potser elles ho haurien fet d'una altra manera. També em fa por no saber dónar resposta a problemes més generals, ja sigui en el centre, amb les companyes, en projectes a dur a terme, etc.
Així i tot, no podem saber mai els problemes que ens aniran sorgint, són imprevists que haurem de saber fer front. Per tant, desde el primer dia, li vaig dir a la mestra de l'aula que jo estava allà per aprendre, i que sí feia qualcom malament m'ho fes saber, ja que la millor manera d'aprendre és dels errors. Sí qualque vegada faig res malament, vull que m'ho diguin per poder rectificar i mirar de en tornar fer-ho el millor possible i corregir la meva anterior actuació.

Por a no saber tenir iniciativa a l'hora de proposar activitats. Aquesta també és una qüestió que em preocupa moltíssim i que cada dia hi pens. És cert, que quan cursam la carrera i anam vegent diferents propostes i activitats, molts cops pensam que ens agradaria poder portar a terme a l'aula en un futur proper. Ara en tenim la oportunitat de poder fer latent tot això que hem après, però a mi, personalment em falta iniciativa per fer-ho. M'agradaria aportar propostes variades per poder dur a terme, però el problema amb el qual m'he trobat és que la programació del mes ja estava feta i que nosaltres, les practicants no hem participat amb aquesta. De tota manera, a poc a poc això anirà canviant i podrem fer aportacions en noves activitats, aportar idees noves i innovadores, tant a l'aula com al centre, ja que tendrem la oportunitat d'assistir i participar en els claustres. Per altra banda, també cal dir, que tot i que tenguem en ment moltes propostes, hi ha cops que no disposam de materials, espais i recursos necessaris. M'he trobat en l'escoleta on estic fent pràctiques que les famílies ajuden moltíssim i porten molt material per poder realitzar diferents activitats.



PRIMERES IMPRESSIONS

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?



ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA
  1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
  2. Quin tipus de mestre vols ser?
  3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?




Un mestre ideal en primer lloc, crec que ha de ser una persona oberta, equilibrada i tolerant. Ha de tenir el paper d'acompanyant i conseller amb els seus alumnes, així com una personalitat forjada que el pugui ajudar a ser un bon pedagog. Per altra banda, també ha de tenir la capacitat de treballar en equip, no ha de voler imposar els seus mètodes o els seus ideals, sinó que s'ha d'amotllar als seus companys, per poder treballar conjuntament i poder aconseguir grans objectius o metes. 

En primer lloc, he dit, que considero que el mestre ha de ser una persona oberta, és a dir, que tengui un alt grau d'adaptació davant situacions conflictives o canviants de l'aula i del seu context social. El mestre, en primer lloc ha de servir d'exemple al seu alumnat i posseïr una madura actitud moral.
També cal considerar, en l'acció educativa del mestre, la necessària actuació conjunta entre família i escola. Per poder dur a terme aquesta actuació és necessari implicar i potenciar al màxim la seva participació i col.laboració en la tasca docent i educativa.

En el dia a dia a l'aula, un mestre sobretot, s'ha de mostrar amb naturalitat, ha de donar importància i valorar les situacions que envolten la vida dels alumnes i afecten la vida de l'aula i no només regir-se per la programació. Sinó que ha de treballar valorar aquelles situaciones que puguin sortir desde la espontaneïtat.

És a dir, un bon mestre ha de ser una persona competent a l'hora de treballar amb els infants, que sàpiga valorar els propis descobreiments dels infants, aprofitar-los i convertir totes aquestes situacions en un aprenentatge significatiu, és a dir, partir, sobretot dels interessos dels infants, i no dels nostres.

M'agradaria acabar amb una cita de Duch, que consider que pot sintetitzar molt bé com hauria de ser l'educació: Educar és cuidar de l’altre, és fer-se càrrec d’ell, acompanyar-lo, acollir-lo. Educar és donar sense esperar res a canvi” .

Després dels primers dies al centre, puc dir que encara ha passat molt poc temps com per saber com és el mestre de l'aula on estic. Sí que he pogut observar que és una persona que disfruta d'estar amb els infants, que se nota que la seva tasca docent és vocacional. Per altra banda, també diria que és una persona que és adaptable als canvis i que sap treballar en grup, ja que la meva presència desde el meu primer dia ha estat grata i treballam conjuntament l'una i l'altra per fer rotllar el dia a dia a l'aula.