DOSSIER PLA DE MILLORA

Després d'haver vist les exposicions sobre els plans de millora i haver-ne realitzat un juntament amb les meves companyes de pràctiques a l'escoleta Huialfàs de Sa Pobla. He reflexionat sobre ells per poder veure quines diferències, mancances, fortaleses, aportacions i aprenentatges hem pogut extreure sobre aquests projectes de millora.

Projecte de psicomotricitat: consider que està molt bé que es dugui a terme aquest projecte perquè és molt important que les escoletes dediquin sessions a la psicomotricitat, ja que aquesta ajuda al creixement i desenvolupament dels infants.

A dia d'avui encara hi ha escoletes que no fan psico, tant de bo, això no fos així, però m'agrada que per petita que sigui la nostra oportunitat, poder ajudar i aportar els nostres coneixements com a futures mestres per poder treballar aquestes sessions.

Podríem dir que nosaltres en sabem molt sobre la psicomotricitat gràcies a què el curs passat vam realitzar una assignatura sobre aquesta, a més d'unes sessions molt completes s'observació a l'escola de Son Sardina. Cal dir que aquesta escoleta tenia molt bons recursos tant materials, com humans, així com unes sessions molt ben organitzades i estructurades que ens van servir molt per aprendre i ara poder aplicar o suggerir canvis o millores a les escoletes on estam fent pràctiques.

Projecte del Blog: aquest també és un bon projecte de millora, que es podria aplicar a totes aquelles escoletes que encara no en tenen. D'aquesta manera fan un ús i apropament a les noves tecnologies, no tan sols el centre, sinó també per a les famílies.

Aquesta és una molt bona eina de comunicació i informació i a l'escoleta Huilfàs, ja fa temps que es va posar en funcionament un blog.

Cada setmana esciu al blog una tutora d'aula, es van rotant les aules, així cada setmana hi ha noves entrades al blog. Es mostren fotografies, sortides, activitats, manipulacions, etc. Potser encara no sigui gaire utilitzat, perquè les famílies no comenten gaire, però sí que van mirant i consultant.

Projecte Materials naturals: en aquest projecte s'ha utilitzat un espai que noe stava aprofitat per donar-li una nova funció, un laboratori per emmagatzemar materials i joguines.

M'agrada que es crein joguines reutilitzant material o agafant material natural, d'aquesta manera fuguen de les joguines comercials, ja que aquestes aporten moltes més destresses sensorials als més petits.

Aquest projecte potser es podria relacionar amb el nostre, ja que el que nosaltres hem fet ha estat treure noves funcions i aprofitaments d'aquells espais buits que estaven en desús. Està clar que no és el mateix, peró sí que té relació amb la menera d'enfocar el plantejament del projecte.

Projecte de la poesia: aquest és un dels projectes que més m'ha ridat l'atenció perquè no és gaire habitual trobar projectes o activitats sobre la poesia, a 0-3, sinó que més bé es comença a treballar en el segon cicle.

M'agrada molt que després de cada sessió es fasi una petita reflexió i avaluació sobre com ha anat, ja que consider que aquesta és una tasca que s'hauria de dur a terme després de les activitats de cada projecte.

El que manco m'ha agardata és que les companyes van comentar que aquesta es feia durant les sortides, però que hi havia infants que s'anaven incorporant quan l'activitat ja havia començat. Potser els hi funcioni perfectament aquesta manera de treballar, però a mi em sembla que talla la continuïtat de l'activitat.

Projecte de pati: en aquest projecte trob interessant que les companyes van comentar que van tenir molt bona rebuda i participació per part de les famílies aportant material i recursos per a la seva execussió.

La millora d'un pati és un projecte molt interessant, però cal dir, que en el meu cas, el curs passat en vaig realitzar un a l'escoleta on ara estic fent les pràctiques i no va sortir bé al 100%, ja que disposen de molt espai i material per a la seva utilització en aquest moment. Això sí, no tots els infants comparteixen aquest moment de pati, sinó que els de 1-2 estan a un pati, i els de 2-3 a un altre, que ni es veuen.

Família i escola: és molt important, com a futures mestres i actuals practicants, poder establir un bon vicle i relacó amb les famílies per això m'ha agradat que hi ahgués grups que ho aprofitassin per treballar el seu projecte de millora. Hem vist coses molt interessants com una guia per a pares i reunions, que tal i com ens van comentar havíen obtingut molts bons resultats, i per tant havien assolit el seu objectiu que era millorar.

En el cas de l'escoleta de Huilfàs, el vincle de comunicació que s'estableix amb les famílies és molt ric, ja que cada dia tenim comunicació directe a través de les agendes. Els pares cada dia, o quasi cada dia van anotant a les agendes els seus dubtes, moments significatius de casa, què van fer el dia anterior, etc. Així com ja he dit el blog de l'escoleta i també uns tallers familiars que es fan dos cops per mes, més o manco. L'objectiu d'aquests tallers és enfortir els vincles entre les famílies, els infants i les mestres, passant un horabaixa junts i així poder-se coneixer millor entre ells. En aquests taller es fan sessions de psicomotricitat, tallers de cuina, safates d'experimentació, etc.

No totes les famílies participen, n'hi ha que degut a la feina i l'horari, però de cada vegades més hi ha més participació i funcionen molt bé.

• Després de poder veure les exposicions, i reflexionar sobre elles, m'he adonat de la tasca que hem estat realitzant aquests darrers quatre mesos a les diferents escoletes. He pogut veure, la quantitat d'idees i aportacions que les practicants hem anat fent, que ens poden servir de gran ajuda en el nostre futur educatiu com a mestres.
  Tal i com ja vam exposar en el dossier anterior, el nostre projecte de millora era poder fer un aprofitament dels espais i recursos del centre.
  Evidentment, per a poder realitzar el projecte, cada centre ha de observar quines són les seves mancances, saber que els falta, què millorar i com.
  A l'escoleta han aprofitat la nostra estancia per poder executar aquesta tasca a través de diferents grups de treballs que hem anat treballant dia a dia per poder dur a terme el projecte. Hem realitzat diferents racons a les aules de 2-3 anys, un de metges, un de cuina, de disfresses, llum i fosca i un altre de construccions de fusta que està situat en el menjador dels més petits.
  També hem realitzat decoració de l'escoleta i millorar altres espais a través de plafons o normes d'ús de cada espai.
  Així i tot, cal dir que aquests racons, de moment només són utilitzants exclusivament per els infants de l'aula on aquests estan situats i que encara no s'ha tengut la possibilitat de què tots puguin experimentar els demés racons.
  Així i tot, a dia d'avui, ja en el tram final del pràcticum, cal dir, que les practicants de l'escoleta ens sentim força orgulloses de la tasca realitzada i aconseguida. Creim que els racons que hem realitzat poden ser aprofitats a l'escoleta a llarga durada i poder aconsguir moments de joc molt significatius, i encara més sí els infants de les quatre aules poden mesclar-se entre ells durant aquest joc.
  Fins aquí, només dir, que m'han agradat molt tots els projectes de totes les escoletes, crec que hem fet una gran tasca i que ens pot servir de gran ajuda en el dia de demà.

DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE MILLORA

Les practicants de l'escoleta huialfàs estam duent a terme el projecte de millora d'aprofitament d'espais i recursos del centre.

L'escoleta és molt gran i per tant, pensam que es podria millorar l'aspecte i optimitzar els recursos que es tenen, tant materials, com humans per fer l'escoleta més confortable i acollidora.

La millora de la que es tracta el nostre projecte és la de muntar racons de jocs a les aules de 2-3 per tal de què els infants comencin a desenvolupar el joc simbòlic.

No només estam realitzant aquest projecte les practicants del centre, sinó que també s'està executant a l'escoleta, s'està duent a la pràctica.

Es varen començar a muntar aquest projecte desde la nostra entrada a l'escoleta.

Es tractava de muntar cinc racons, un de construccions per als infants d'1 a 3 anys, al menjador dels infants d'1 a 2 anys.

Un altre de llum i fosca a l'aula de les cireres, un altre de cuines a l'aula de les figues, un de metges a l'aula del raïm i finalment un racó de disfresses a l'aula de les taronges, que és l'aula on jo estic realitzant les pràctiques. Aquest darrer racó és l'únic que encara està en procés de muntatge, tots els demés ja estan acabats, tot i que cal dir que encara no se'ls dóna un ús per a tots els infants, ja que no es sap com es durà a terme.

A més del muntatge dels racons, el projecte també inclou una decoració dels espais comuns de l'escoleta , per tal de fer-la més acollidora i divertida.

Les educadores de l'escoleta, abans de començar a executar tota aquesta tasca ens van parlar de les mancances que aquesta tenia. L'escoleta ha anat canviant al llarg dels anys i s'han fet reformes i s'hi han afegit aules, per tant tenia molt espai buit i desaprofitat. El que intentam les practicants amb ajuda, guia i orientació de les educadores es la creació d'aquests espais per l'aprofitament dels infants perquè es comencin a endinsar a dins el joc simbòlic a través d'aquests racons, així com també decorar l'escoleta amb plafons en el passadís per mostrar les manipulacions setmanals, crear unes normes en forma de dibuixos per a cada un dels racons, i també la decoració del hall (entrada) i les vidrieres.

Durant aquest temps de pràctiques, en primer lloc, durant les festes de pasqua, vam decorar l'entrada amb un gran dibuix de la Jaia Corema i les seves cames. I després hem decorat en motiu de la primavera, amb diferents flors, mariol·les i papallones.

La setmana de Sant Jordi també es va decorar amb els personatges de la llegenda, el drac, la princesa, el cavaller, etc.

Per tant, com a conclusió dir, que totes les practicants del centre anam treballant dia rere dia per tal de millorar aquests espais, cada una prepara, intervé, proposa idees... per poder-ho dur a terme de la millor manera possible. Com que hem anat executant el projecte alhora que ho anavem fent ens ha estat de gran ajuda i utilitat en el nostre projecte, ja quasi està tot acabat, esperam que surti un bon resultat i que la nostra tasca hagi estat profitosa i significativa, tant per el centre, com per a totes les persones del seu entorn.

REFLEXIÓ DEL CONTRACTE D'APRENENTATGE

Després d'aquest temps que ja duim de pràctiques he de dir, que crec, desde el meu punt de vista que els aprenentages han estat moltíssims i molts rics. Abans de començar les pràctiques sí que m'imaginava que aquesta seria una experiència que m'ajudaria a formar-me no només com a futura mestra sinó també com a persona.

Milloraria moltes coses, perquè per molt que volguem fer les coses perfectes, ningú ho és. A més a mi m'agrada molt tenir la oportunitat de millorar, saber coses noves cada dia i l'aula i el centre és el lloc idoni per aquest aprenentatge.

Crec que s'ha de tenir una actitud molt positiva, en ganes de fer moltes coses i saber treballar en grup en tot moment, ser ben conscient que no tot ens sortirà així com havíem esperat, però no per trobar petits entrebancs, hem de caure, sinó treballar amb més intensitat i força per continuar endavant!

VALORACIONS

 VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS ALESHORES


Primer de tot, m'agradaria començant valorant aquest període de pràctiques com una experiència molt positiva i molt profitosa. En el meu cas, és el primer cop que estic a dins una aula i que estic en un període d'aprenentatge continu i de descobriments. Fins aleshores, hem estudiat tot el que cal saber per poder ser una bona mestra, i ara tenim la oportunitat de posar-ho en pràctica, de saber quines intervencions són les més adients, veure diferents propostes d'activitats, les interaccions dels infants, les relacions amb els adults... i moltíssimes coses més, que ara estam vivint en primera persona.

Durant aquest poc temps que he estat a l'aula, i al centre, m'he adonat de la quantitat de coses que ha de tenir en compte una mestra, les coses que ha de fer desde que s'aixeca fins que se'n va a dormir per poder vetllar per els seus infants, perquè la feina no s'acaba quan surts del centre. S'ha d'estar molt pendent i s'ha de treballar diàriament perquè tot funcioni i rotlli, però, en el meu cas, cada dia les ganes són més fortes, de cada dia m'agrada més i no em sap gens de greu treballar per al centre i per el infants, perquè la recompensa no és pot comptar.
També cal dir, que l'escoleta té marcants uns valors, unes actituds, una metodologia de treball recollits en el seu PEC, i que tots vetllam per fer-ho possible i de la millor manera. A més m'agrada molt la manera que té el centre de treballar, ja que som com una petita comunitat que treballa conjuntament per seguir endavant, així com les famílies. Donar-els-hi les gràcies per fer possible tot el que estan realitzant i oferir la seva ajuda sempre que sigui possible, és molt gratificant comptar amb les famílies en els temps que correm en els quals disposam de pocs recursos, materials, disponibilitat, etc, amb una mica d'ajuda de tots, seguim endavant!
Finalment, dir, que aquesta és una experiència inoblidable que segurament, recordaré la resta de la meva vida, estic vivint un moment com a estudiant molt gratificant, que ens fa ganes seguir endavant, seguir lluitant i estudiant per poder ser mestres, esperem, que en un futur proper i poder gaudir de la màgia de les aules d'educació infantil.

BONA PRÀCTICA

COMPARTIM EL BERENAR

Aquesta bona pràctica consisteix en què tres cops per setmana els infants berenen de fruita, ja que hi cada dia s'alternen els aliments per portar una dieta equilibrada i saludable.

Per tant, els dilluns, dimecres i divendres cada infant porta una peca de fruita de casa, sencera i sense pelar. Quan els infants arriben a l'aula la deixen a la panera del berenar que tenim a l'aula, i a mesura que van arribant, cada un d'ells la diposita allà.

A n'aquesta panera, no només hi depositam la fruita, sinó que cada dia quan entren a l'aula posen el seu berenar, ells mateixos a la panera, també tenim una altra panera, que és aquí on deixen les agendes, per poder llegir i escriure les notícies del dia a dia. D'aquesta manera s'afavoreix una rutina i l'autonomia dels infants, ja que és el primer que fan cada matí quan entren a l'aula.

Referent al projecte del berenar, quan ja arriba l'hora, més o manco a les 10 del matí, la mestra pela i talla la fruita en petits bocinets i es va repartint entre tots els infant. D'aquesta manera els infants poden gauidr de la varietat de la fruita i no només berenar de la “pera” o del “plàtan” que han portat.

El que feim es dividir-nos la tasca, mentres la mestra s'encarrega de la preparació del berenar, per altra banda, la meva tasca consisteix en escollir un infant encarregat de repartir els plats i les forquetes a cada un dels seus companys per poder berenar. Cada dia es va escollint un infant diferent a l'hora de fer aquesta repartició, cal dir, que aquest moment també forma part d'aquest ritual a l'hora de berenar i que provoca entusiasme i exitació entre tots ells.

Es du a terme a dins cada una de les aules de l'escoleta, manco en els nadons, que encara no menjen sòlids. En el meu cas, l'aula és de 2-3 anys, però totes les aules ho posen en pràctica i els mateixos dies de la setmana.

Es fa amb tots els infants d'es d'un a tres anys dins l'aula on habitualment estan. Hi hagut algun cop, que aprofitant l'arribada de la primavera hem sortit al pati, que tenim tot just sortir de l'aula, a berenar i gaudir del sol que tots esperavem amb ànsia.

En aquest cas, no hi ha cap alumne preferit, ni cap que passi desapercebut, sinó que berenen tots junts i amb igualtat de condicions. El que sí que s'ha de tenir en compte en aquest moment, és que hi ha infants que sel's ha d'estar més a sobre a l'hora de menjar, ja sigui perquè menjen poc, o són triats, només volen menjar d'un tipus de fruita, etc. El que es vol aconseguir és que tots gaudeixen de la varietat amb igualtat, i compartir aquest moment i aprofitar-lo com un moment significatiu.

S'anima a tots els infants a tastar tot tipus de fruita, a més hi ha cops que algú porta alguna fruita que desconeixen i tots la volen tastar, o per altra banda també pot provocar desinterés i no voler tastar-la, com per exemple, un dia, un infant va portar una nactarina, tots volien saber què era allò, però hora de tastar-la només ho va fer una nina.

Per tant, no n'hi ha cap que passi desaparcebut, perquè, som nosaltres qui feim la repartició del berenar i procuram que tots menjin més o manco la mateixa quantitat de fruita i amb varietat. No sempre és possible, però s'intenta.

• L'objectiu principal del projecte és aprendre a compartir i a repartir entre els companys aquest moment del berenar.
• Establir hàbits alimentaris saludables
• Acostumar a menjar tot tipus de fruita i d'aliments i no només la que porten de casa
• Parlar i establir comunicació sobre els menjars, saber quins ens agraden més i quins manco.
• Treballar conjuntament família-escoleta els bons hàbits alimentaris
• Conèixer els noms de les fruites, els seus colors, els sabors, textures, vocabulari relacionat, etc.

Aquesta pràctica està fonamentada principalment perquè la família, els infants i l'escoleta treballen conjuntament per una educació saludable, per establir uns valors. Treballen conjuntament, perquè no tots els infants menjen de tot, i tot tipus de fruita, també n'hi ha que menjen manco. Per tant, es du a terme aquesta pràctica, com a projecte de tot el centre.

A més representa el treball que es fa al centre perquè el fet de compartir hi és present en moltes de les activitats que es fan. Aprenen que qualsevol cosa que hi ha a l'escoleta és per tots fer-ne ús, per jugar i gaudir.

Tot el professorat i el centre està d'acord amb aquest projecte i n'està satisfet, a més està recollit en el PEC de l’escoleta com un punt dels treballs per projectes.

”Projecte de berenars”,

 El plaer de triar i compartir.

Partint d’un projecte inicial dels berenars, on cada dia es menjava una cosa diferent per berenar, va sorgir la necessitat de modificar els dies que tocava fruita. Tot lligat a que els infants creixen i van desenvolupant la parla i les seves capacitats .

És a dir, s’interessaven per la fruita que duen de casa, a uns els agradava més la fruita del company que la seva. D’altres, sempre duien la mateixa fruita. Descobrírem que n’hi havia tallada i sense tallar....

Per aquest motiu, encarat cap al final del segon trimestre es va proposar el projecte del plaer de triar i compartir.

Cada infant du de cada seva una o dues peces de fruita sense tallar. En arribar a l’escoleta la deixen dins la panera de la fruita. Quan es fa l’hora de berenar i tots (les mestres també) ja estam asseguts a la taula, començam a triar allò que volem menjar per berenar. Animant als infants a menjar d’aquella fruita que mai mengen. Transversalment amb aquest projecte es treballen, a més del noms de les fruites: els colors, el tamany i altre vocabulari relacionat.”

                                       

1. Materials d'experimentació

M'ha agradat molt aquesta proposta d'experimentació, sobretot, perquè d'ençà que som a dins l'aula m´he adonat de les múltiples situacions i aprenentatges significatius que aporta als infants aquestes activitats d'experimentació, molt més que jugar amb les simple joguines convencionals,. Per una banda, perquè ells són partíceps en primera persona del que fan, i després per l'entusiasme i atenció que els genera.

A més, quan realitzen qualsevol tipus d'activitat d'experimentació poden veure els canvis que es van generant. Realtzen accions de descoberta com cercar, investigar, mirar, explorar... i a partir d'aquí van coneixent les característiques sensorials del material, amb el tacte, l'olfacte, la temperatura, la textura, etc. A més, els infants van fent proves, a mesura que van experimentant.

A l'escoleta on estic, Huialfàs, a Sa Pobla, recentment s'ha creat una aula destinada exclusivament per a les safates d'experimentació. El divendres passat vam anar a coneixer-la, i van experimentar i manipular amb pasta de colors. Disposam de diferents tipus de pasta, espirals, floquets, etc, a més és interessant que la pasta és de diversos colors, que crida més l'atenció dels infants. <També es disposa d'objectes que serveixen de mediadors per poder experimentar, així com estris de cuina, coladors, culleres, pots, embuts, etc... Cal dir, que aquesta activitat va ser molt significativa i suggerent que va durar més d'una hora, els infants no es cansaven i volien descobrir de cada vegada més.

2. Espais i materials

Aquesta proposta també m'ha agradat molt i ha cridat la meva atenció sobretot perquè el projecte de millora que estam fent a la nostra escoleta és la de millora dels espais i recursos dels que disposam. A més també s'esta duent a terme a l'escoleta per part de les educadores.

És interessant poder veure aquestes propostes per coneixer més la varietat i aportar-nos idees per poder-les posar en pràctica, no només ara en període de pràctiques, sinó també en un futur com a mestres.

L'escoleta on estic realitzant el pràcticum és molt grossa, i a més també en els darrers anys s'han hagut de fer ampliacions de les instal.lacions, per tant, tenim molt d'espai. El que intentam fer en el nostre projecte es aprofitar tot aquest espai perquè sigui suggerent i significatiu. Estam realitzant decoració del centre amb plafons, mostra de les manipulacions, decoració de la primavera, i creant diferents racons.

Degut a la manca d'aquest aprofitament, intentam crear espais significatius amb l'aprofitament de tot el material que sigui possible.

Vos adjunt aquesta foto d'un mòbil que vam fer a l'entrada de l'escoleta amb les cames de la Jaia Corema per a la decoració dels espais. En el fons, també es pot veure un dibuix de la Jaia, amb un plafó amb la cançó que li cantam a la Jaia cada divendres.

“ La Jaia Corema, ara vendrà

amb unes esgrelles i una bacallà.

Cada setmana, li hem de tallar

una cameta i fins acabar”

3.La Llum

M'agradaria acabar amb aquesta proposta de la Llum. Com he dit abans, a l'escoleta, estam realitzant el projecte creació i aprofitament d'espais i recursos. Per tant, estam al mig de la construcció d'un racó anomenat “Llum i ombres”. De moment, encara no hi ha res montat, però estam pintant un túnel de color blau fosc amb capses de cartró. A dins hi posarem dibuixos d'imatges amb pintura fluorescent. A més també en aquest racó s'hi faran ombres xineses i segurament qualque una cosa més.

És per això, que m'ha cridat l'atenció aquesta proposta de seguida que l'he vista. Així podem veure com ho fan altres professionals i mirar que hi podem aportar de nou, que cal canviar o millorar.

Com que aquest racó, de moment encara no està montant, però ja s'està duent a terme, no hi tenc cap fotografia. Però esper poder-ne fer aviat i poder veure quin ús en faran els infants, a mi em fa moltes ganes poder-lo veure acabat, ja en tenc ganes!

FORTALESES I OPORTUNITATS DE L'AULA

FORTALESES

• Desenvolupament de l’autonomia de l’infant (berenar tots sols, llevarI i posar les jaquetes i sabates, control d'esfínters, anar al WC tots sols...)
• Accés a patis.
• Material o recursos a l’altura de l’infant (cadires, taules, wc, rentamans)
• Projecte berenar fruita comunitari.
• Implicació de l’infant en activitats
• Simbolització adequada de l’infant
• Cura i higiene personal adequada.
• Respecte cap als temps pertinents (a l’hora de berenar tots asseguts,...)
• Aula neta
• Bona decoració i abundant, per exemple de les estacions de l'any (primavera), fotografies dels infants amb les famílies, etc.
• Lluminositat, llum natural, portes de vidre transparents correderes.
• Molta relació i comunicació amb les famílies, a través de les noticies escrites a l'agenda. Poden escriure tant els pares com la mestra.
• Mobiliari adeqüat i en bon estat.

OPORTUNITATS

• Accés al parc, enfront de l'escoleta.
• Disponibilitat de diferents patis. Pati a fora, just al sortir de l'aula.
• Comunicació diària amb les famílies tant a nivell oral com escrit.
• Participació de les famílies
• Ambient de poble, molts infants i famílies es coneixen entre ells.
• Coordinació entre famílies per dur marterial.
• Zona tranquil.la
• Fàcil accès a l'aula

FORTALESES I OPORTUNITATS DEL CENTRE

FORTALESES

- Resultats d’aprenentatge assolits.

(llevar bolquers, autonomia alhora de menjar,...)

- Grau de motivació.

- Grau d’autonomia assolida.

-Gestió de les emocions a l’aula.

-Expressió de vivències, sentiments i opinions.

- Traspàs eficient de la informació: circulars, relació amb els pares,...

-Tutoria individualitzada: orientació.

-Potenciació del treball en equip del professorat.

-Professorat-alumnat-AMPA

-Coordinació entre aules, cicles, professorat,...

OPORTUNITATS

-Gran implicació de les famílies: material per manipular, etc.

-Bona resposta entre família-escola.

-Material preventiu (baveralls de l’escoleta, baveros, roba de recanvi, etc.).

-Ambient de poble

-Parc a davant l’escoleta

-Ambient tranquil (de l’exterior de l’escola que permet fer passejos,...).

CONCEPTE D’INFANT

L'infant és un ésser humà, el qual està en la primera etapa de la seva vida. Aquesta és una etapa de creixement molt important on es desenvolupen tota una sèrie d'estratègies per anar assolint les possibles traves i entrebancs que es vagin trobant en aquest procés per poder arribar a la maduresa.

Segons el Currículum 2008 " l'escola especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció de coneixement de sí mateix i de l'autoestima personal i ha d'oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat.

A més els infants són protagonistes en el seu propi procés de creixement, l'infant va coneixent el món que l'envolta a través de l'observació, l'exploració, la manipulació, l'experimentació, etc amb una actitud constant d'interès i curiositat.

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

1. Què fan els infants en un dia típic?
   Els infants en una jornada normal, arriben a l'escoleta entre les 8:30 i les 9h. Aquesta mitja hora la dediquen al joc lliure dins l'aula de mentres van arribant els demés companys. Aquesta mitja hora, també és un moment de comunicació amb les famílies, s'aprofita molt aquest moment per fer preguntes, dubtes, malalties... a l'educadora.
   Seguidament, quan tots els infants ja han arribat a l'aula hi ha cops que es fa el Bondia, i d'altres no.
   Cada matí està destinat a fer activitats, ja siguin psicomotricitat, cançons i balls, activitats plàstiques, manipulacions, etc. Depenent del dia esfa una o una altra activitat. Quan aquesta s'hagi acabat es preparen per berenar. Cada dia està establert un tipus d'aliment per tal de què tres dies per setmana berenin de fruita, un altre de derivats làctics i un altre de pa amb oli. Els dies que toca fruita, el que es fa es que cada infant porta una fruita, les posam totes en comú, la mestra les pela i les talla a bocinets per tal de què tots puguin gaudir de la varietat de fruites, i no només d'una.
   Després del berenar, a les 11 més o manco, es surt al patí, normalment al pati que tenim tot just sortir de l'aula, o d'altres vegades anam a l'altre, ja que és més gran i diposa de més material.
   Al pati, estan junts tots els infants de 2-3 anys, les aules de les figues, el raïm, les cireres i la nostra aula, les taronges. A l'hora del pati juguen tots junts, molts d'ells es coneixen i comparteixen el material.
   A les 11:30- 11:45 es torna entrar a l'aula. Les activitats que es fan després del pati podríem dir que són activitats de tornada a la calma, és a dir activitats sense tant moviment, després d'haver estat quasi tres quarts d'hora al pati.
   Aquest moment s'aprofita per neteja i higiene personal. La mestra els ajuda a fer-se les mans i la cara neta a cada un d'ells i també es pentinen, és a dir, fer coes, posar orquilles que ja han caigut, etc.
   Després de la neteja es fan activitats de manera més grupals, com per exemple, les titelles. Aquesta activitats està dirigida per la mestra, ella treu la capsa de les titelles i és l'encarregada del seu ús, ella se les posa a la mà i tots junts els hi cantam una cançó. Cada personatge de les titelles té una cançó concreta. De titelles en tenim de petites i de grosses, a més també tenim els contes, els animales, la plastelina, etc.
   Cada dia es fa una activitat determinada, que s'intenta no repetir al llarg de tota la setmana, aquestes depenen cada dia del temps, de l'estat d'ànim dels infants, etc.
   Quan es fan les 12:30, els pares, padrins o familiars començen a entrar a l'aula per emportar-se els infants a dinar a casa. Quasi tots se'n van a dinar a casa, però l'escoleta també ofereix servei de menjador i n'hi ha d'altres que queden a dinar.
   Per tant, els demés ens dirigim cap al menjador a dinar, cada aula té una taula per dinar, a no ser que els infants siguin pocs i dinin plegats amb els infants d'una altra aula. El menjar es fa a la mateixa escoleta per la cuinera i el menú va canviant al llarg de les setmanes. El menú consisteix normalment amb un primer, segon plat i postres.
   Els infants dinen tots sols, n'hi ha que tenen més facilitats que altres per agafar les culleres, n'hi ha que són més ràpids o més lents... depen de cada un. Tot i així les educadores estan al seu costat per oferir acompanyament i ajuda sí és necessari.
   Després del dinar també es té l'opció de quedar a dormir, depenent de l'hora que els venguin a cercar els pares. Sí queden a dormir, es col.loquen unes tumbones a la sala polivalent, s'adapta amb poca llum i silenci perquè els infants puguin descansar. Normalment els infants que queden a dormir solen ser els mateixos, per tant ja tenen una manta per poder cobrir-se i un coixí.
   Els demés que no queden a dormir, se'n van al hall a jugar junts, ja sigui mirant contes, etc esperant que els pares els venguin a cercar.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
   Les programacions de l'aula es fan un cop per mes durant el claustre de mestres. Aquí és on es decideix que s'ha d'ensenyar, quines activitats s'han de realitzar durant el mes vinent. Nosaltres encara no hem assitit a cap claustre degut al poc temps que fa que esteim realitzant el practicum, però en els claustres propers nosaltres hi podrem assistir i per tant, poder decidir i proposar quines activitats, amb quins objectius i com s'avaluaran aquestes.
   Tot i així, durant el dia a dia, i parlant amb les diferents educadores van sorgint propostes d'activitats per fer, és a dir, que potser no es programi tot el mes durant els claustres, sinó que les programacions són una tasca constant. Sense dir les activitats espontànies que s'aprofiten en el dia a dia com a significatives.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
   No sabria ben bé com contestar aquesta pregunta, però imagino que el que més ajuda els enfants en aquesta edat primerenca és portar una hàbits, unes rutines i uns rituals que fan que d'aquesta manera s'organitzin i els ajudi a situar-se en l'espai i en el temps que els ofereix una seguretat i orientació.
   Així com també tenim una figura de referència, una persona adulta que esl dóni seguretat i comoditat.
   Crec que cal respectar al màxim el ritme de cada un i no accelarar el seu procés. Crec que s'han de gauidr al màxim les situacions diàries, ja que poden ser molt significatives per els infants, així com per exemple pugui ser l'hora de menjar, ja que aquesta ens aporta destresses sensorials molt riques a través del gust, del tacte, la vista....
   Per tant, crec que són aquestes activitats diàries que ajuden als infants, els ajuden a orientar, perquè en aquesta etapa, un petit canvi pot no ser tolerat amb facilitat.
   
   
4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
   Les aules de les quals disposa l'escoleta no són les mateixes què quan aquesta va ser creada. S'han anat fent reformes i ampliacions al llarg dels darrers anys, per tant, referent a l'organització de les aules, l'escoleta s'ha hagut d'adaptar a aquestes noves modificaciones.
   A les aules més antigues, trobam els infants de 1-2 anys, n'hi ha quatre d'aquestes. En aquest passadís també s'han afegit dues aules, a les quals a dia d'avui n'hi ha una de 2-3 i una altre de nadons.
   A la part exterior trobam tres aules continues, una vora l'altra, que van ser les darreres en ser construïdes. Aquí es troben les aules de 2-3 anys. I per últim també a la part exterior però no de manera continua trobam dues aules de nadons.
   Les rutines i els horaris estan establerts per el centre, ja que tots treballen de manera unitària, de manera semblant per portar un ordre i continuïtat.

5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre? 6. Com interactuen amb el mestre/a?
   Els infants, de la aula aquí on estic, són infants de 2-3 anys i ja començen a interactuar els uns amb els altres, ja van formant joc en petits grups, es van contant coses, es deixen objectes, se'ls demanen, tot i que hi ha cops que també sorgeixen conflictes perquè encara no saben massa bé quin és el significat de compartir.
   D'altes, en canvi són més individualistes, tant en el joc o en altres situacions.Tot i així ja comença a veure interacció amb tots els infants. Això també depèn del seu nivell maduratiu i de la seva personalitat.
   Considero que els infants també tenen una molt bona interacció i comunicació amb la mestra. Aquesta comunicació sorgeix sobretot per comunicar un conflicte que hagi sorgit o per indicar-li que té ganes d'anar al bany, etc.
   Per altra banda, també ens van comunicant altres situacions, com coses que li han passat a casa, o què ha fet durant el cap de setmana.
7. Com s'interactua amb les famílies?
   Com ja he dit abans, el moment de comunicació amb les famílies és sobretot a l'hora d'acompanyar o de venir a cercar els infants, és a dir a les entrades i a les sortides. A més permet tenir una comunicació directa, cara a cara. Per altra banda també s'utilitzen altres mètodes per a aquesta comunicació.
   Una d'elles és a través de les agendes. Cada infant té una agenda personal i cada o quasi cada dia la mestra va anotant a les agendes que hem fet durant la jornada escolar, sí aviat es farà una festa d'aniversari, sí hem realitzat una visita al museu... entre moltes altres, ja que cada dia passen coses diferents. A més les famílies també poden escriure cada dia el que volen, qualsevol cosa que vulguin comunicar a la mestra.
   Les noticies que escriuen les famílies a les agendes les anam llegint cada dia en veu alta, d'aquesta manera es facilita la comunicació oral dels infants, ells ens van contant el que van fer el dia anterior, de què van dinar, amb qui van estar, etc d'aquesta manera els infants també es van sentint importants. Aquesta és una eina molt pràctica per establir aquest vincle de comunicació escola- família.
   Per altra banda, l'escoleta també té un blog on es van penjant les activitats o fets més rellevants a través de fotografies i petites explicacions.
   I finalment, per el que jo sé, també es fan taller amb les famílies, els horabaixes, segurament, un cop o dos per mes es fan aquests taller i tenen un preu de 8 euros. La setmana passada se'n va fer un de psicomotricitat.
   En el PEC de l'escoleta també estan reflextas els diferents canals de comunicació i participació de les famílies en l’escoleta són:

• Entrevistes: Família, equip directiu i educadores d'aula.
• Reunions generals: Abans de començar el curs es realitza una reunió general on es presenten les educadores i el funcionament de l’escoleta.
• Contacte i informacions diàries: L’eix fonamental de l’escoleta és la vida quotidiana, tot allò que passa en ella: l’entrada, la higiene, el menjar, el joc, el descans, les actituts..., per això el contacte amb les famílies és diari, important i útil, encara que no tots els dies es realitza amb la mateixa profunditat
• Contacte informal diari a les entrades i sortides
• Notes informatives i panells d’informació.
• Informació escrita: S’utilitzen tres maneres de transmetre els missatges ràpida i eficaçment a totes les famílies del centre: taulell d’anuncis, circulars, i quadernet de comunicacions.
• Festes, es celebren trobades en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta: bunyols, espinagades i risses; festa de Nadal, Carnaval i festa de fi de curs.

8.L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L'escoleta té un pla d'acollida per als infants

El període d’adaptació.

L’adaptació dels infants a l’inici de l’escolarització és un moment delicat per a tots: infants, famílies i educadores. Per la majoria d’infants, el fet de començar a l’escoleta és la primera separació real dels seus pares.

A la nostra edat, 0-3 anys, un sol canvi suposa un problema d’adaptació: sigui d’aula, sigui d’educadora, sigui d’espai, ja que el seu coneixement de l’espai i del temps es basa en la permanència de les rutines. Per aquest motiu consideram que tots els infants, tan els nous com els antics, han de seguir un procés d’adaptació quan s’incorporen al centre.

L'horari del període d'adaptació és el següent, sempre seguint les indicacions de les mestres d'aula:

• 1a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

• 2a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

• 3a Setmana:

Horari complet.

Projecte d’incorporació tardana.

Els infants que s'atenen a aquest projecte són tots aquells que per una raó concreta no han pogut iniciar el curs amb la resta d'infants, és a dir: la segona setmana de setembre.

Les dates d'incorporació tardana són:

• Primera setmana d'octubre
• Darrera setmana de gener
• Primera setmana d'abril

El principal motiu de la creació d'aquest projecte és que l'infant ha de sentir-se a gust dins una aula on tots els altres infants segueixen un ritme. Tant la mestra com la família treballaran per aconseguir aquest aspecte.

*Per altre banda, el perìode d'adaptació serà flexible a tots els infants nadons que s'incorporin durant el curs escolar. Per poder conciliar aspectes com lactancia materna, horaris dels pares... sempre i quan respectant el màxim d'hores establertes per la conselleria i el centre.

Passes a seguir:

- Entrevista família-directora: Abans que l’infant comenci a l’escoleta la família haurà d’entrevistar-se amb la directora del centre per comunicar-li aspectes tals com:

• Normes del centre.
• Horaris del centre.
• Calendari escolar.
• Documentació variada del centre.

- Entrevista família-tutora: Aquesta entrevista té com a objectiu,

- Mostrar l’aula a la família, si pot ser acompanyats de l’infant perquè en tengui un coneixement previ abans de la seva incorporació.
- Informar del funcionament de l’aula: rutines, rituals, distribució de l’aula, activitats setmanals...
- Donar a conèixer les normes de l’aula ja establertes a principi de curs.
- Comunicar les informacions més importants.

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

Dibuixa com t'imagines el centre de pràctiques al que aniràs en breu
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

Consider que en el què més es diferencia el centre d'una escola 3-6 és la manera de treballar. Tot i que en aquest centre la seva metodologia de treball és molt significativa, de cada dia més es van fent esforços per adeqüar-se a les noves demandes pedagògiques, les educadores es van formant i fent reciclatges dels diferents models educatius. A dia d'avui s'han fet diverses visites a diferents centres que treballen per ambients i s'està intentant introduïr aquesta metodologia al centre, encara que fent adaptacions.

Aquest centre, des de la seva inauguració a l’any 1991 i fins a l’any 1995 albergà infants d’edats compreses entre els tres mesos i els quatre anys. Fou a partir de l’any 1995 quan tan sols albergà infants dels quatre mesos als tres anys.

Per tant aquest, va ser construït amb la capacitat per acollir a infants de segon cicle, encara que amb els anys s'hagi establert com a centre d'educació infantil de primer cicle.

En aquest centre treballa la seva metodologia a través dels projectes, que l'implica a l'infant activament, l'obliga a actualitzar els coneixements previs que posseeix, a reestructurar i enriquir-los en un procés caracteritzat pel gran nombre de connexions que ha d'establir entre el que ja sap i el que se li ensenya.

Projectes de l'Escoleta:

1. Projecte de berenars.
2. Projecte de rutines.
3. Projecte de manipulació i experimentació.
4. Projecte de patis.
5. Projecte de psico.
6. Projecte de música.
7. Projecte de contes.
8. Projecte de sortides.
9. Projecte de la capsa de les sorpreses.
10. Projecte de menjador.
11. Projecte dels tallers familiars.
12. Projecte d'un dia a l'escoleta del meu infant.
13. Projecte de les estacions de l'any.
14. Projecte de Carnestoltes i Jaia Corema

A més, a dia d'avui s'està posant a la pràctica el projecte d'espais i recursos on s'està treballant en la creació de diferents racons, com el de pepes, cuines, llum i ombra, metges i construccions.

És per això que considero, que la diferència que hi trobam és escassa, ja que la seva metodologia de treball és bastant similar a la dels centres 3-6. Potser també hi podem trobar diferències en l'arquitectura de l'edifici, ja que s'han hagut de fer ampliacions degut a les demandes dels últims anys, potser per això s'hagi anat perdent una mica el centre com a una única unitat, avui està més dispers, les aules estàn llunyanes unes de les altres.

Per acabar, la darrera diferència entre un centre de 0-3 i un de 3-6 resideix en la titularitat dels professionals, ja que en els centres de 0-3 és requereix com a mínim el tècnic en Educació Infantil, i en canvi, en els centres de 3-6 és requereix la titularitat de Diplomatura de Magisteri d'Educació Infantil.

L'acollida del centre cap a nosaltres, les practicants ha estat realment molt bona. Abans del començament del pràcticum vam anar a fer una visita al centre, tot i que algunes de nosaltres ja el coneixiem era necessària aquesta visita per coneixer totes les instal.lacions, el personal del centre, ja siguin educadores, cuineres, etc i sobretot i el més importants els infants.

Aquesta primera visita ens va ser molt significativa, ja que vam poder veure en primera persona, posar els peus dins les aules on hi passarem els propers quatre mesos. La visita ens va ser guiada per la Cap d'Estudis i a més de la visita ens va donar tot tipus de detalls del centre, dels infants, de quin seria el nostre paper, l'horari, etc, a més durant tota la visita anavem fent preguntes que ens anàven sorgint.

Per altra banda, l'acollida a l'aula, el primer dia de pràcticum també va ser molt bona, tant amb els infants com amb la mestra de l'aula. Els primers dies van ser una mica confusos, crec que va ser degut a què vam entrar a l'escoleta la setmana de Carnestoltes i es realitzaven activitats diferents a les del dia a dia, per això els primers dies se'ns va fer una mica extrany l'entrada a l'escoleta, cosa que no significa que no fos bona. Tot el contrari, per a mi va ser molt significatiu poder gaudir d'aquesta experiència de Carnaval, perquè consider que és un tema molt important per a treballar amb els infants.

A poc a poc, han anat passant els dies i ja ens sentim com a casa, no només a l'aula sinó també al centre. Tot i que fa poc, ja ens hem acostumat a la seva dinàmica, coneixem com s'hi treballa, qui hi treballa, les persones implicades, coneixem molts membres de les famílies, etc.

També cal dir que a més de nosaltres, les cinc practicants de l'Uib, a l'escoleta hi ha altres tres practicants del Cesag, la seva acollida també va ser bona, ja que elles van començar el pràcticum abans, ens reunim constantment i treballam conjuntament sense cap problema.

De sorprendre, m'han sorprès moltes coses i imagin que encara m'en sorprendran més, el que més m'ha sorprès han estat els infants, són increïbles, són infants que estan a un moment d'aprenentatge molt ric on experimenten un munt de sensacions i sentiments. Em sent molt agraïda de poder formar part d'aquesta experiència i moment d'aprenentatge amb aquests infants, que tal i com he dit, cada dia ens van sorprenent i imagino que no deixaran de fer-ho en els quatre mesos vinents.

Les coses que encara no he vist, potser són moltes o potser són poques, no ho sé. Ja que per una banda, tenc la sensació de que tot i que fa poc temps hem après moltíssimes coses i hem pogut veure coses de tot tipus. El que sí que no hem vist potser sigui el què es fa a l'escola matinera, ja que el nostre horari comença quan aquesta acaba.

De moment, hem vist la setmana de Carnestoltes i també l'entrada de la Jaia Corema, a mi personalment em fa moltes ganes veure com treballen aquestes festes, com per exemple pasqua, que ja queda poc, altres festes ja no les podren veure, però aprofitarem les que venguin d'ara en el davant.

Per acabar dir, que també em falta per veure com es treballa la manipulació, totes les aules feim manipulacions amb diferents materials, però en el meu cas no ho he pogut veure degut a imprevists, com un conte-contes, aniversaris d'infants, etc. Esper poder veure-ho aviat.

LES MEVES PORS

1. Com serà l'escola?
2. Sabré controlar les meves emocions?
3. Com seran les mestres? I la meva tutora?
4. Cauré bé als infants? I a la gent?
5. Tendré relacions amb les famílies?
6. Sabré captar les necessitats dels infants?
7. Estic preparada per fer pràctiques?
8. Tendré capacitat d'observació? Faré bones observacions?
9. Sabré com ha de ser el meu paper dins l'aula?
10. Com posar límits i saber afrontar un conflicte?
11. Què pensaran les famílies de tenir una persona nova dins l'aula?

→ Por a no saber tot el que cal sobre l'etapa 0-3. Tot i que portam tres cursos de carrera, potser no sabem bé com és aquesta etapa. Desde el meu punt de vista és una etapa molt complexe que requereix tenir molts coneixements exclusius d'aquesta. M'hauria agradat més poder estudiar les dues etapes d'infantil desde una perspectiva més diferenciada, ja que cada una de les etapes requereix uns coneixements concrets. Tenc la sensació que els coneixements que hem adquirit fins aleshores, són de manera global en l'etapa 0-6. Potser ens manquen sabers, com els que podrien ser sobre el control d'esfínters, saber quin és el moment adeqüat en la retirada de bolquers, com es canvien els bolquers, quin moment els infants començen a tenir autonomia per realitzar diferents activitats, com menjar, dibuixar, joc cooperatiu, etc.

→ Por a no saber afrontar els possibles problemes que vagin sorgint. Aquest també és una de les preguntes que més sovint m'he fet a mi mateixa. Em fa por no saber portar una bona intervenció o actuació en els possibles problemes, sobretot amb els infants. Em fa por no arribar a una solució que no sigui d'adeqüada o que no sigui recolzada per les altres mestres. Potser elles ho haurien fet d'una altra manera. També em fa por no saber dónar resposta a problemes més generals, ja sigui en el centre, amb les companyes, en projectes a dur a terme, etc.

Així i tot, no podem saber mai els problemes que ens aniran sorgint, són imprevists que haurem de saber fer front. Per tant, desde el primer dia, li vaig dir a la mestra de l'aula que jo estava allà per aprendre, i que sí feia qualcom malament m'ho fes saber, ja que la millor manera d'aprendre és dels errors. Sí qualque vegada faig res malament, vull que m'ho diguin per poder rectificar i mirar de en tornar fer-ho el millor possible i corregir la meva anterior actuació.

→Por a no saber tenir iniciativa a l'hora de proposar activitats. Aquesta també és una qüestió que em preocupa moltíssim i que cada dia hi pens. És cert, que quan cursam la carrera i anam vegent diferents propostes i activitats, molts cops pensam que ens agradaria poder portar a terme a l'aula en un futur proper. Ara en tenim la oportunitat de poder fer latent tot això que hem après, però a mi, personalment em falta iniciativa per fer-ho. M'agradaria aportar propostes variades per poder dur a terme, però el problema amb el qual m'he trobat és que la programació del mes ja estava feta i que nosaltres, les practicants no hem participat amb aquesta. De tota manera, a poc a poc això anirà canviant i podrem fer aportacions en noves activitats, aportar idees noves i innovadores, tant a l'aula com al centre, ja que tendrem la oportunitat d'assistir i participar en els claustres. Per altra banda, també cal dir, que tot i que tenguem en ment moltes propostes, hi ha cops que no disposam de materials, espais i recursos necessaris. M'he trobat en l'escoleta on estic fent pràctiques que les famílies ajuden moltíssim i porten molt material per poder realitzar diferents activitats.